"S’ha acabat l’escola i s’imposa la cantarella desempre: que si ells tenen 80 dies de vacances, temps suficient per donar la volta al món segons Juli Verne, i nosaltres 30 i gràcies, i així no hi ha qui conciliï, i bla bla bla.
Això és del tot cert, i aviat els calendaris escolars s’aproparan un pelet més als nostres. Però mentrestant, i per variar, proposo tres acostaments diferents al tema.
El primer és que, objectivament, per als nens és saludable una etapa en què oblidaran els horaris esclavitzadors de l’hivern, quan a base d’extraescolars sovint tenen una agenda de ministre. Els convé, encara que sigui en activitats organitzades, trencar rutines, conèixer altres companys, prendre la fresca, fer esport, fer més de nens. I si representa que els adorem tant, volem el millor per a ells, és estrany que ens queixem tant del seu estiu, quan sol ser l’etapa més feliç per a la majoria. I si no us ho creieu, pregunteu-los-hi a ells, o intenteu recordar la vostra infantesa.
El segon és que, ara que no hi ha escola, descobrim que no ha de ser fàcil tenir-ne 25 de 9 a 5, i per tant és un moment ideal per admirar els mestres. I agrair-los l’esforç, i esperar que tornin amb les piles carregades. I qui no ho aconsegueixi, qui continuï sentint enveja pels seus horaris, doncs que es faci mestre, o que es plantegi per què no ho va decidir en el seu moment.
I el tercer és que ara toca disfrutar-los. Els pares d’avui ens queixem que no els tenim prou, que quina llàstima que creixinn tan ràpid, que no te n’adones i ja s’han fet grans, i que per culpa de la mala conciliació laboral i familiar els nens es passen més temps amb altra gent que amb nosaltres. Si representa que tenim tan mala consciència de veure’ls poc, no té sentit que just ara que els veurem més també ho lamentem.
Entestats a negativitzar-ho tot, a fer de tot un problema, ens hem passat l’hivern enyorant l’estiu, o sigui que seria molt estúpid que ara ens passéssim l’estiu esperant el proper hivern."
